Qui soc jo?

Al Cementiri de Sinera ©Blai Rosell

Ara mateix m’és del tot impossible recordar, si hi havia el meu pare o algun familiar més, possiblement la meva padrina Engràcia, potser també la padrina Assumpció, la senyora Rosa i per descomptat, la meva mare. Tots estaven decidits a fer-me agafar el tren, l’únic que no ho tenia clar era jo. De totes maneres pel que sembla, al voltant de les 9 de la nit, em van convèncer i al final. hi vaig pujar. D’això ara fa una colla d’anys.

Durant uns quants vaig viatjar acompanyat de pares, padrins i germà, però a poc a poc el pas del temps, féu deixar el tren a pares i padrins. Ara tot i que en vagons diferents, continuem viatge el meu germà i jo, cadascú amb la seva família i amics.

Al llarg d’aquest viatge que comparteixo amb la gent que estimo, he anat omplint l’equipatge amb família, amics, records, afeccions… moments de tota mena, que fan que aquest viatge valgui la pena. Desitjo encara, que es perllongui per molts anys, però tinc clar, que per lògica cronologia, a mi, em tocarà ser dels primers a baixar del tren.

Algunes d’aquestes coses m’agradaria compartir-les amb vosaltres. Altres però, permeteu-me que les guardi per a la meva intimitat.

Ah! m'ho deixava, pels que no em coneguin, soc el Pep Torres i visc a l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà. 

A la foto de sota i podeu veure d'on vinc els Torres Guasch.

Els Torres Guasch. De dreta a esquerra, la padrina Assumpció, el meu pare, el padrí Jaume, el meu germà, el padrí Josepet, la padrina Engràcia i la meva mare.